Amb aquestes dues últimes entrades trenco una mica la rutina d'explicar-vos com em va tot per Finlàndia, però només per retrobar-me amb altres temes que últimament havia deixat aparcats al blog.
Primer de tot, ja fa uns quants dies que sentia a parlar d'aquest reportatge sobre el rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza a l'Annapurna, i al final he trobat un forat per veure'l.
Sempre tinc la sensació que quan es fa un documental d'aquests temes, perden part del valor humà que intenten transmetre, com si la història humana que hi ha al darrera es vengués. De fet, em sembla que les televisions o productors ho fan per vendre, perquè "és guai" explicar històries humanes, i no perquè realment vulguin transmetre aquests valors. Alhora, si no ho fessin, mai ho sabriem... Sempre tinc la sensació que aquest tipus de coses (ja siguin personals o col·lectives), quan s'expliquen, perden part de la seva essència. No sabria dir exactament la raó. La història en sí, però, s'ho mereix. És d'aquelles que, com a mínim, et deixen un nus al coll que ni puja ni baixa. No tinc cap mena de dubte en que l'Iñaki (sense ni molt menys haver-lo conegut) era d'aquelles persones que fan la seva vida, sense explicar a ningú com en són de "grans". Els que l'envolten ho saben perque ho veuen dia a dia.
Us deixo també l'enllaç a una entrada sobre el mateix tema que vaig publicar fa un temps i que va una mica més enllà. Era la resposta a la pregunta de ¿Es un sinsentido el alpinismo, una locura? on per mi "alpinismo" equival a qualsevol cosa que se surti del camí marcat. Què n'opineu vosaltres?
Per últim, i una mica relacionat amb aquesta pregunta crítica amb la societat actual, m'agradaria que llegíssiu una entrada al malauradament poc actiu (amb tot el carinyo ;)) blog del sensei David.
Per cert, per aquí dalt tot bé. Porta dos dies nevant però amb temperatures al voltant dels 0ºC i per tant el gruix de neu no augmenta exageradament. Porteu-vos bé!


























Comentarios recientes